Aflicció: Resposta emocional apropiada i normal a una pèrdua significativa i reconeguda conscientment per l'individu
Tristesa: Alteració de l'afectivitat en què es produeix un descens de l'estat d'ànim, que pot incloure també pessimisme, desesperança i disminució de la motivació.
Deconsol: Estat de qui està desconsolat. Que no té consol.
Desolació: Acció de desolar. Colpí (algú) una desgràcia, una pèrdua, etc. deixant-lo com si li faltés el tot.
Neguit: Inquietud, molèstia, produïda per una forta excitació, una gran impaciència, un desassossec. Abatiment: Estat d’aquell qeu està abatut. Perdre la força física, o moral, el coratge, el vigor, etc. Desànim: Manca d’ànim, descoratjament. Perdre el coratge, l’esperit, de fer coses.
Aclaparament: Estat de qui està aclaparat. Sucumbir sota una càrrega excessiva. Caure en un estat de prostació física.
Defalliment: Fet de perdre les forces físiques o morals.
Desesperació: Estat de greu pertorbació de l’ànim deguda a la pèrdua de tota esperança de salvació, a la consideració d’un mal irreparable, de la impotència de reeixir.
Què és, doncs, el dol?
El dolor per la pèrdua pot ser font de trastorns, com ara:Ansietat
Trastorn per estrès post-traumàtic